José Querol va decidir escriure fa uns anys allò que recorda des que va nàixer. I va començar a omplir unes llibretes on va escriure el que li venia al pensament. A poc a poc, gràcies a la seua memòria lúcida, va relatar algunes de les vivències que li han romàs marcades. El fet de contar, de vegades amb un detall força agraït, les anècdotes que li han ocorregut, el nom de les persones amb qui les ha compartides i el període de la història pel qual va haver de passar, sense entrar en aspectes precisos ni en opinions sobre els successos, tan solament relatant-les tal com les va viure, ens ofereix una visió bastant clara d’una època que ens és propera.